Mostrando entradas con la etiqueta Islles Filipines. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta Islles Filipines. Mostrar todas las entradas

22/11/22

Tupé

      Conózse asina en numismática a la tercer serie de monedes emitíes durante'l reináu d'Alfonsu XIII. En xunu de 1895, saldría'l Real Decretu qu'aprobare el nuevu cambiu del bustu real, un neñu de diez años con un flequillín a lo xole (d'aú-y vien el nomatu). L'encargu diba executalu'l nuevu grabador xeneral de la Casa la Moneda D. Bartolomé Saura Montaner.

     Acuñaranse n'esta serie monedes con valores de 50 céntimos y 1, 5, 20 y 100 pesetes. Mesmamente, diba ser el bustu escoyíu pa les últimes monedes acuñaes nes colonies españoles de Filipines y Puertu Ricu (centavos y pesos) colonies qu'algamaríen la so independencia, xunto con Cuba, en 1898.

17/4/20

Un percorríu pel numberariu d'Isabel II (6/6)


Numberariu de Les Islles Filipines

     La unidá monetaria pa les provincies d'ultramar yera’l pesu, que se dixebraba en 100 centavos siguiendo’l patrón, ya asimiláu n’España, del sistema métricu y que caltenía la equivalencia pa cola metrópoli d’8 reales, alcordanza del vieyu y desaniciáu sistema del ya inesistente Imperiu.

     Nes Filipines nun esistía Casa de la Moneda, venía too de Méxicu, ya que la colonia asiática dependía del Virreinatu de Nueva España. Cola independencia de los territorios americanos, les autoridaes españoles tuvieron que tirar de les divises de los nuevos países y resellales en Manila. Ante la desconfianza de la llei y el pesu de les monedes, decidiose entós crear una ceca nes islles. El 19 marzu de 1861 inaugúrase la Casa de la Moneda de Manila cola autorización pa llaboriar monedes d’oru baxo la direición de la Casa de la Moneda de Madrid; dende esi mesmu añu entamaría l’acuñación. El permiso pa llabrar plata otorgose al añu siguiente, acuñándose numberariu de 10 y 20 centavos en 1864 y de 50 centavos de pesu en 1865. Los cuños foron diseñaos pol Grabador Xeneral de les Cases de la Moneda Españoles Luis Marchionni y fabricaos na Casa de la Moneda de Madrid. En Manila sedría el grabador José Gallardo del Pino l’encargáu de que los cuños llegaren en bon estáu y d’igualos en casu contrariu. Nun taba permitío qu’esti numberariu circulare pela metrópoli, yera esclusivu de les islles.

20/11/14

Alfonsu XII


Alfonsu XII
    
A finales de 1874 un pronunciamientu militar propicia la vuelta del fiu y sucesor llexítimu d’Isabel II: Alfonsu XII. Esti rei finó cola tercer Guerra Carlista y algamó una tregua na de Cuba. Con ello y una notable estabilidá na política española, l’Estáu Español respiraba un pocuñín de paz. Muerre nel añu 1885, a los 28 años, de tuberculosis.

     Al entamu del so reináu inda s’acuñaben monedes de 2 pesetes cola matrona Hispania, la del Gobiernu provisional, y de 5 pesetes d’Amadéu I. A partir d’abril de 1875 aprobaríase, por Real Decretu, l’acuñación de monedes cola efixe’l nuevu rei.