16/4/20

Un percorríu pel numberariu d'Isabel II (3/6)


Tercer numberariu: Les monedes tres el reaxuste de 1854

     La reforma de 1848 frayó por nun saber adautase al mercadéu internacional con tanta xuba y baxa del preciu del oru y la plata, polo que s’intentó un reaxuste’n 1854 reduciendo’l pesu de les monedes de plata y dixebrando’l real en 100 centésimes, axustándose tovía más al sistema francés. El maravedí dexaba de ser tamién, por decretu, unidá de cuenta anque siguiere circulando.


El cobre, a la fin en céntimos.

     Y por fin el Gobiernu de turnu, asemeyándose a Francia (como non) dixebró la unidá monetaria del real en 100 céntimos, cola fin d’europeizase pero enguedeyando tovía más si pue ser al ciudadanu camudando de monedes y de tipos ya ensin desaniciar les anteriores.
     Pal anversu la moneda tornen al bustu real nun estilu clásicu con corona, o diadema, de lloréu mirando a mandrecha y llindiáu pola lleenda ISABEL 2ª POR LA G. DE DIOS Y LA CONST. col añu d’acuñación (ente 1854 y 1864). Nel reversu atopamos un escudu de la monarquía hispánica coronáu y arrodiáu d’unes cañes de lloréu, too ello llindiao pola lleenda REINA DE LAS ESPAÑAS y el valor facial (5, 10, 25 CENT. DE REAL). Les ceques encargaes de batir cobre foron principalmente Segovia (marca del acueductu) y en menor medía Barcelona (marcada BA). El cantu ye llisu.
 






5 céntimos (ceca de Segovia)





10 céntimos (ceca de Segovia)


     A la de 25 céntimos, por equivaler a 1/4 de real, conocíase tamién pol nomatu d’un cuartillo y asina vién grabao na moneda: UN CLLO (ceques de Barcelona y Segovia)




     Y como curiosidá, equí una preba non circulada pa los 25 céntimos diseñada pol grabador Eduardo Fernandez Pescador nel añu 1859 y acuñada na ceca Madrid. Queda bien claro que 25 céntimos equivalen a la 4ª PARTE DE REAL.


Los reales de plata

     La constante xuba del preciu la plata fexo que’l Gobiernu español reduciera’l pesu d’estes monedes pa paliar el desfase ente el valor facial de la moneda y el del metal con que taba fechu y evitar asina la so fuga. De magar que nun furruló y siguió colando moneda pa Francia sobremanera. Como siempre, les ceques encargaes foron Barcelona, Madrid y Sevilla, identificaes poles estrelles.

     Tienen toes un anversu común: bustu clásicu de la reina mirando a mandrecha y allendáu pola lleenda ISABEL 2ª POR LA G. DE DIOS Y LA CONST. col añu d’acuñación (ente 1856 y 1864).

     Al igual que’l numberariu de palta anterior, les pieces de 20 y 10 reales dixebren un pocu de les otres al llevar l’escudu la compaña de les Torres d’Hércules y la estola col llema PLUS ULTRA, n’alcordanza del pasáu imperial. El valor facial lleese al completu 20 REALES, 10 REALES ente dos estrelles identificatives de la ceca. Foron acuñaes en Barcelona, Madrid y Sevilla ente 1856 y 1864. Nel cantu lleemos LEY PATRIA REY.








10 reales (ceques de Barcelona, Madrid y Sevilla) 








20 reales (ceques de Barcelona, Madrid y Sevilla) 


     El restu la serie, talamente como’l numberariu anterior: desaparecen les columnes y la estola suplíes pol valor facial abreviáu 1 RL, 2 RS y 4 RS. Les estrelles de la ceca tan sol escudu. Foron acuñaos en Barcelona, Madrid y Sevilla ente 1856 y 1864. El cantu ye estriáu.

 





 1 real (ceques de Barcelona, Madrid y Sevilla)







2 reales (ceques de Barcelona, Madrid y Sevilla)








4 reales (ceques de Barcelona, Madrid y Sevilla) 


Los reales d’oru

     La xuba constante del preciu de la plata, y la baxa del oru, permitió l’acuñación n’esti metal pa ofrecer una estabilidá nel mercáu imposible cola plata. Dos nuevos valores de 20 y 40 reales sumaríense al ya conocíu de 100. Les ceques encargaes Barcelona, Madrid y Sevilla identificaes poles estrelles. A pesar de la so semeyanza, tamos ante dos tipos que caltienen el mesmu anversu del nuevu bustu real clásicu cola lleenda ISABEL 2ª POR LA G. DE DIOS Y LA CONST. y l’añu d’cuñación, pero que camuda nel reversu la ornamentación del escudu.

Primer tipu:

      Caltién el tipu d’escudu emplegáu na moneda de 100 reales del períodu1851-1855, esto ye, escudu de Carlos III con marcu y plumbes coronáu y llindiáu pola lleenda REINA DE LAS ESPAÑAS más el valor facial y les marques de les ceques. Los valores acuñaos van identificaos como 20 Rs, 40 Rs y 100 Rs. El períodu d’acuñación va de 1856 a 1863.








  
20 reales (ceca de Madrid)





  


40 reales (ceques de Barcelona y Madrid) 







100 reales (ceques de Barcelona, Madrid y Sevilla) 


Segundu tipu:

     Tórnase al escudu de la monarquía hispánica con escusón de los Borbón nel centru y arriquecíu con una corona real y el collar del Toisón acoyío too nun mantu y llindiao pola lleenda REINA DE LAS ESPAÑAS y el valor facial coles marques de ceca (les estrelles de les tres de siempre). Los valores acuñaos foron de 40 Rs y 100 RLES.




  




40 reales (ceques de Barcelona, Madrid y Sevilla

  






100 reales (ceques de Madrid y Sevilla


Fontes:  

     Wikipedia. Isabel II (castellán)   

     ANTECEDENTES DEL SISTEMA MONETARIO DE LA PESETA. Dr. D. Javier de Santiago Fernández. Catedráticu d’Epigrafía y Numismática. Universidá Complutense de Madrid. (Castellán)

     Isabel II y sus marcas de ceca. www. Numismáticodigital.com (Castellán)

     Blog sobre Isabel II de Javier Martínez (Castellán)

     COMPETENCIA ENTRE MONEDAS:EJEMPLOS DEL SIGLO XIX – Joaquín Pérez Cano (Castellán)

No hay comentarios:

Publicar un comentario