17/4/20

Un percorríu pel numberariu d'Isabel II (6/6)


Numberariu de Les Islles Filipines

     La unidá monetaria pa les provincies d'ultramar yera’l pesu, que se dixebraba en 100 centavos siguiendo’l patrón, ya asimiláu n’España, del sistema métricu y que caltenía la equivalencia pa cola metrópoli d’8 reales, alcordanza del vieyu y desaniciáu sistema del ya inesistente Imperiu.

     Nes Filipines nun esistía Casa de la Moneda, venía too de Méxicu, ya que la colonia asiática dependía del Virreinatu de Nueva España. Cola independencia de los territorios americanos, les autoridaes españoles tuvieron que tirar de les divises de los nuevos países y resellales en Manila. Ante la desconfianza de la llei y el pesu de les monedes, decidiose entós crear una ceca nes islles. El 19 marzu de 1861 inaugúrase la Casa de la Moneda de Manila cola autorización pa llaboriar monedes d’oru baxo la direición de la Casa de la Moneda de Madrid; dende esi mesmu añu entamaría l’acuñación. El permiso pa llabrar plata otorgose al añu siguiente, acuñándose numberariu de 10 y 20 centavos en 1864 y de 50 centavos de pesu en 1865. Los cuños foron diseñaos pol Grabador Xeneral de les Cases de la Moneda Españoles Luis Marchionni y fabricaos na Casa de la Moneda de Madrid. En Manila sedría el grabador José Gallardo del Pino l’encargáu de que los cuños llegaren en bon estáu y d’igualos en casu contrariu. Nun taba permitío qu’esti numberariu circulare pela metrópoli, yera esclusivu de les islles.

Un percorríu pel numberariu d'Isabel II (5/6)


Numberariu del Pricipáu de Catalunya (1836-1848)
COMPETENCIA ENTRE MONEDAS: EJEMPLOS DEL SIGLO XIX – Joaquín Pérez Cano

     Cataluña foi un perimportante escenario bélicu durante la primer guerra carlista. Ello provocó que bien llueu escaseare la moneda nel territoriu. Ante esta demanda, optose por abrir de nuevo la ceca Barcelona y batir monedes de cobre con valor de 3 y 6 cuartos, unes monedes propies del principáu de Catalunya y que nacieren nel periodu de la Guerra de la Independencia (1808-1814) baxo títulu de Fernandu VII; dafechu, los cuartos isabelinos diben ser una semeya del tipu de so pá.

     Naz tamién una peculiar moneda de plata nomada peseta y que va servir pa pagar a les tropes isabelines del Principáu, d’ehí que a estos soldaos se-yos conociere col nomatu de peseteros.

Un percorríu pel numberariu d'Isabel II (4/6)


Cuartu numberariu 1865-1868

     Tres los fracasos anteriores, entámase una nueva reforma del numberariu de la man del Ministru de Facienda Pedro de Salaverría, del gabinete de Alejandro Mon; n’esti casu va tomase como unidá de cuenta al escudu con una equivalencia de 10 reales, lo que fexo que’l real pasare a ser dixebriegu de la nueva divisa. Nel cuadru siguiente vemos un resume de los nuevos metales y los sos valores:

16/4/20

Un percorríu pel numberariu d'Isabel II (3/6)


Tercer numberariu: Les monedes tres el reaxuste de 1854

     La reforma de 1848 frayó por nun saber adautase al mercadéu internacional con tanta xuba y baxa del preciu del oru y la plata, polo que s’intentó un reaxuste’n 1854 reduciendo’l pesu de les monedes de plata y dixebrando’l real en 100 centésimes, axustándose tovía más al sistema francés. El maravedí dexaba de ser tamién, por decretu, unidá de cuenta anque siguiere circulando.

Un percorríu pel numberariu d'Isabel II (2/6)



Segundu numberariu 1849-1854



     A partir de 1838 van crease delles comisiones pa iguar el problema del numberariu español. Del vieyu sistema colonial hispanu había que pasar al puxante sistema métricu que diba afitándose per toa Europa. Ya’l nuesu paisanu, el Conde de Toreno, intentó delles reformes allá pel 1834, pero como que les coses taben bien enguedeyaes. El resultáu foi que percorría pel país un escesu de moneda estranxero, principalmente francés, lo que orixinaba una escesiva dependencia del país vecín no referente a los altibaxos de la economía.